Arxiu d'etiquetes: PSC

“Desafío independentista”, solució Política.

eleccions

Els resultats electorals d’anit a Catalunya. Font: RAC-1.

Unes breus reflexions personals a pèl sobre els resultats electorals d’anit.

1. La victòria de Junts Pel Si (JXSÍ) ha estat clara amb 62 escons. Si li sumem els deu de la CUP, dóna una majoria absoluta independentista de 72. Ha perdut escons la coalició independentista liderada per Artur Mas en comparació amb els resultats del 2012? En aquelles eleccions CiU i ERC sumaven 71 però cal tenir en compte un factor. Avui CiU ja no existeix. JXSÍ és una coalició composta principalment per Convergència Democràtica (CDC) i ERC. Si a aquests 71 escons li restem uns vuit d’Unió, la xifra és més o menys la d’aquests resultats, 62-63 escons.

2. El PP ha tingut un nou retrocés electoral en aquestes eleccions. Ha perdut vuit escons en comparació amb els resultats electorals de novembre del 2012. La inactivitat del govern Rajoy li ha passat factura. Molts votants populars han votat a Ciutadans. El partit liderat pel duet  Rivera – Arrimadas esdevé la força més representativa de l’unionisme al nostre país. El PP va camí de convertir-se en una força marginal de la política catalana. Personalment, no ho lamento. S’ho han guanyat a pols.

3. Pacatada d’en Duran. Unió Democràtica de Catalunya (UCD) es queda sense representació parlamentària. Això demostra clarament que la majoria dels votants del partit democristià no estan d’acord amb el gir donat per la cúpula duranista en els últims mesos.

4. La incògnita cupaire. Els resultats donen a la CUP una posició decisiva en la configuració del proper Parlament. Em recorda a la posició que va gaudir ERC després de les eleccions del 16 de novembre del 2003. Els “cuperos” comparteixen ideals independentistes amb JXSÍ però ideòlogicament els separa un món. D’entrada, els seus portaveus -David Fernández ho ha repetit aquesta nit- han afirmat que no donaran suport a la investidura de Mas . Les negociacions entre Junts Pel Si i la CUP no seran senzilles. Una possible sortida seria buscar un President de consens, com podria ser Raül Romeva o el republicà Oriol Junqueras.

5.  Catalunya no ha pogut. El fracàs de Podem. Fa uns mesos, a l’escalf de la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, hom pensava que Catalunya sí que és pot -la marca catalana del partit liderat per Pablo Iglesias- podia donar un important “sorpasso” a les eleccions. A l’inici de la campanya algunes enquestes la elevaven fins a la segona força política. Al final s’ha quedat en un bluff. Rabell, Iglesias i Errejón han reconegut el fracàs. La indiferència de la carismàtica Colau i el fet de prioritzar els temes socials -l’eix ideològic- durant la campanya electoral, una campanya centrada principalment en l’eix nacional pel seu caràcter plebiscitari, els ha passat factura. Bona part del votant independentista d’IC-Verds ha votat a la CUP i això, en part, explica l’inesperat ascens dels cupaires. Afortunadament per a Pablo Iglesias, Podem encara disposa de temps per analitzar les causes d’aquest fracàs i evitar una nova relliscada en les pròximes eleccions generals.

¿Victòria de l’independentisme a les eleccions d’anit? Si, però insuficient perquè l’independentisme no ha assolit un dels seus gran objectius: superar el 50% dels vots. El moviment independentista no és un caprici de Mas i a la Moncloa s’equivoquen si creuen que per si sol es desinflarà el Souflé. Però, tal i com va reconèixer ahir Antonio Baños (CUP), els independentistes tampoc tenen a dia d’avui una majoria prou folgada com per a imposar una declaració unilateral de independència. 

El futur a curt o mitjà termini? És una incògnita. L’únic que podem afirmar sense por d’espifiar-la és que Madrid té un problema. El vot independentista supera el 45% i s’acosta als dos milions de votants. Les seves demandes no poden ser ignorades i el govern espanyol ha de donar una sortida política a l’anomenat “Desafiament Sobiranista”. Agradi o no, s’ha acabat el temps del “immovilismo” i de buscar només sortides legals-penals al conflicte català. Després de les pròximes eleccions generals, el futur govern espanyol que surti de les urnes haurà de donar una sortida política aquest conflicte -potser la celebració d’un referèndum legal a l’escocesa? – Si no és així, el conflicte s’enquistarà i potser arribi el dia en què els independentistes no només guanyin còmodament en escons sinó també en vots. Llavors, Madrid es trobarà amb una declaració unilateral d’independència sobre la taula i lamentarà la seva inacció durant tots aquests anys.