Arxiu d'etiquetes: Moldàvia

Brusel·les, Moscou i el retorn de la “Guerra Freda” a Europa.

putin-propaganda

Ara fa uns deu anys països com Bulgària o Moldàvia frisaven per a signar acords comercials amb la UE o entrar-ne com a estat membre de ple dret. Però ara, a l’escalf de la darrera crisi econòmica i amb el ressorgiment de Rússia com a superpotència, aquests antics satèl·lits soviètics tornen a mirar novament cap a Moscou.

Des de finals dels anys noranta i durant els primers anys del segle XXI el projecte europeu semblava un projecte sòlid i en expansió, afavorit per un context globalitzat de bonança econòmica. En aquells moments d’eufòria els països de l’est europeu, antics satèl.lits soviètics del Pacte de Varsòvia, miraven cap a Occident, cap a Brusel·les i Washington, i desitjaven integrar-se dins de les principals organitzacions supraestatals -l’OTAN i la UE- com a mesura dissuasòria davant l’expansionisme de Moscou. Hongria, Eslovàquia, Polònia i les repúbliques bàltiques -Estònia, Letònia i Lituània- ho van aconseguir a l’any 2004. Posteriorment, Romania i Bulgària, al 2007. A Ucraïna el govern Iushenko-Timoixenko, sorgit de la Revolució Taronja al Maidan de Kíiv (2004), també era pro occidental perquè temia l’abraçada de l’os de Moscou. I justament això és el que ha passat amb l’annexió de Crimea (2014) i l’intervencionisme del Kremlin al conflicte del Donbass.

Ara el projecte europeu trontolla i Rússia torna a jugar el rol soviètic de superpotència global. Novament bufen vents de Guerra Freda -o si el lector ho prefereix, de Nova Guerra Freda– a Europa. El Brexit britànic ha mostrat amb cruesa les debilitats d’un projecte europeu ja qüestionat per la crisi de la zona euro, les diferències nord-sud i la crisi cíclica grega des del 2008.  En aquest context d’incertesa europea Rússia ha iniciat una política agressiva i expansionista que pretèn recuperar l’ àrea d’influència perduda amb la desintegració del gegant soviètic, un esdeveniment vist des de Moscou com la pitjor catàstrofe geopolítica del segle XX, i juga les seves cartes amb astúcia. Serveixin d’exemple les recents victòries electorals de dirigents pro russos a Bulgària (el socialista Rumen Radev) i Moldàvia (el també socialista Igor Dodon).

El sorprenent triomf de Donald Trump a les presidencials nord-americanes afegeix més dubtes. El seu euroescepticisme i les crítiques cap als socis europeus de l’OTAN poden reforçar els discursos dels partits populistes, com el Front Nacional francès o el Partit de la Llibertat de Geert Wilders (finançats per Moscou), en un any, el 2017, electoralment clau a països com França, Hòlanda o Alemanya.  Brusel·les i els seus membres de l’est europeu, com per exemple Polònia o els estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), han reaccionat amb prudència davant la bona sintonia personal mostrada pel candidat Trump i el President Putin durant la campanya electoral de les presidencials nord-americanes però esperen que la Realpolitik  finalment s’imposi i Washington estigui a l’alçada del repte que suposa l’expansionisme de Moscou. Amics lectors, benvinguts de nou a un món de blocs i de nova Guerra Freda.

Anuncis