Arxiu d'etiquetes: Farhoud

Netanyahu, el Mufti i la “Shoà”.

waffen

El Mufti de Jerusalem, Haj Amin Al-Hussaini, passant revista a les tropes del cos Handschar, integrat a les Waffen SS. Font: El Medio.

Les polèmiques declaracions del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu sobre la responsabilitat del Gran Muftí de Jerusalem, Haj Mohamed Amin Al-Husseini, en l’extermini dels jueus d’Europa durant l’Holocaust ha tornat al primer pla de l’actualitat un dels episodis més incòmodes i desconeguts de la història del nacionalisme àrab-palestí: el col·laboracionisme amb els règims feixistes europeus i molt especialment amb el III Reich.  

Netanyahu, en una rectificació posterior, ha afegit que no ha absoldre la responsabilitat del Muftí en la Shoah. I en aquest punt té tota la raó. Haj Amin va ser un important col·laborador dels nazis durant la II Guerra Mundial, abans fins i tot de refugiar-se a Berlín. Els primers contactes entre els nacionalistes àrabs i la Itàlia feixista de Mussolini tenen lloc als anys vint. L’arribada al poder de Hitler a Alemanya també va ser rebuda amb satisfacció pels nacionalistes àrabs. Les potències de l’Eix Roma – Berlín van veure ben aviat als nacionalistes àrabs com uns potencials al·liats, especialment per la seva posició anti-britànica i anti-francesa al nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà. Els feixistes italians i els nazis van donar suport econòmic, propagandístic i armamentístic a la Gran Revolta Àrab liderada pel Gran Mufti a Palestina (1936-39). Posteriorment, Haj Amin va aconseguir burlar als britànics i escapar a l’Iraq. A l’abril de 1941, el Gran Mufti va donar suport a un cop militar anti britànic i pro nazi liderat pel nacionalista Rashid Ali Al-Kailani. I quan els britànics van recuperar el control del país, Haj Amin va ser un dels impulsors del sagnant pogrom contra la comunitat jueva de Bagdad, conegut com “Farhoud”, que va tenir lloc entre el 30 de maig i el 2 juny 1941.

Després d’escapar novament dels britànics via Iran, Haj Amin es va refugiar al III Reich. A Berlín es va reunir amb Hitler i els principals jerarques nazis, amb destacats  arquitectes de la Shoah com Himmler. El Gran Mufti sempre es va mostrar favorable a l’extermini dels jueus d’Europa i d’estendre el genocidi al Yishuv (la comunitat jueva de Palestina durant el Mandat Britànic). Afortunadament, la derrota del Mariscal Rommel a Al-Alamein ho va impedir. 

En conclusió, Haj Amin no va ser simplement un entusiasta admirador dels nazis per la seva fòbia anti britànica. Va ser molt més, va ser un col·laborador actiu. El Gran Muftí va ser el principal difusor de la propaganda nazi en llengua àrab i va ser l’impulsor de les Handschar SS -un cos compost principalment per musulmans de l’ex Iugoslàvia- la contribució macabra a la Shoah ia les matances d’altres minories dels Balcans, com els serbis o els gitanos, estan fora de tot dubte.

A Europa la visió predominant del nacionalisme palestí és la romàntica d’un moviment d’alliberament nacional en el context de la descolonització dels continents africà i asiàtic durant els anys 60-70. Al-Fatah, la Keffiah, el tirador i l’ona, tota la parafernàlia aparentment anti imperialista de l’OAP …, que ha seduït bona part de les nostres esquerres des de Maig del 1968 en endavant. No obstant això, les paraules de Netanyahu ens han recordat la cara més fosca del nacionalisme palestí: el seu passat pro nazi i col·laboracionista amb el III Reich. I convé recordar que molts tòpics antisemites divulgats pel Gran Mufti, considerat com un heroi nacional per Iassir Arafat i Mahmoud Abbas, continuen ben presents a dia d’avui entre la societat palestina.